Feies el sopar,
jo parava la taula i com sempre escoltàvem les notícies, quan de sobte sento un
clic, tot el pis es queda buit, a l'escala ho comenten les veines: se n'ha anat
el llum. I veient que la verdura ha quedat a mig bullir, em proposes
d'acabar-nos el formatge de París. I amb la llum de la llanterna ho deixem tot
enllestit per a l'escena impensada que ens espera. L'un davant de l'altre, en
una taula que ara sembla diferent. L'espelma t'il·lumina tancant els ulls,
provant el vi. I de sobte et reconec, i no entenc on hem estat tot aquest
temps. I em preguntes si estic bé i, encongit, goso confessar-te: Que ahir a la
nit volia explicar-te que ja no sento allò per tu, que potser estaria bé
donar-nos un temps per cadascú. I em respons que tu també pensaves el mateix, i
ens mirem, mentre parlem de tu i de mi.
Joan Dausà i els
tipus d'interès – Jo mai mai
(lletra:
viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario