A la vila de
Gràcia hi ha la meva estimada i en el meu cor hi ha una desgràcia. Que jo sóc
paio i ella és gitana. Ai què en farem d'aquesta vetllada! Per això és tant
trista la meva rumba quan et canta, per això és tant trista aquesta rumba
catalana. Ella il·lumina les ombres que omplen la meva vida, morena meva no
vull marxar del teu costat. Que mira escolta ara estem tant junts que no podem
tornar cap a casa, fugirem deixant enrere les mirades que no entenen el meu
amor cap a tu gitana que m'has robat el cor. Gitaneta meva vine amb mi que anem
a veure sortir el sol, quan arribi l'alba marxarem com dos estels només tu i jo.
Només tu i jo.
(lletra:
viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario