Els Angels Ploren Així

I edredons de sucre, vols sense motor, i un mur de vidre sense mala intenció; i els àngels riuen, i els àngels riuen així. El fàstic perenne és un miratge curiós, la pena màxima títol d'una cançó; i els àngels riuen, i els àngels riuen així. I persegueixes esperances com si fossin pastanagues; la meitat de la meitat d'una meitat que mai s'acaba; i els àngels riuen, però a vegades ploren així... Ai, ai, ai, ai... I vomites l'ànima i et queden els bocins, si seguiu escoltant, seguireu disfrutant; com els àngels riuen, i els àngels riuen així. Et desmarques amb paraules i reps la pilota; pilotes et falten per poder deixar-la; i els àngels riuen, i els àngels riuen així. I les esquerdes gegantines les cobreixes amb mentides; que rellisques, que t'aixeques, corre corre que et trepitgen; i els àngels riuen però a vegades ploren així... Ai, ai, ai, ai... N'hi ha que es pengen del coll mentre cuines, que fan fotos, fan roba, fan cine, n'hi ha de mallorquines, i d'altres fan “seguros”... N'hi ha que semblen d'un altre planeta, hi han advocats, discjòqueis i mestres, i en menjadors d'escola, i altres són francesos. N'hi ha de vells i joves i de totes les mides, que surten de nit i dormen de dia, que venen pisos... però tots intenten riure per viure. I edredons de sucre, vols sense motor, i un mur de vidre sense mala intenció; i els àngels riuen, i els àngels riuen així. Si no pateixo no escric i si no escric no canto proba a fer-me més mal que segur que ho aguanto, i els àngels riuen però a vegades ploren així... Ai, ai, ai, ai...

Estupida Erikah - Decorant Interiors, Decorant Exteriors