A la boca del temps
s'escorre la pluja com una puta amb miralls efervescents, vaporitzant escletxes
i clenxes de corall, recargolant bisos, bisonts menjant cargols, llimacs a la
intempèrie de la justícia "d'un temps, d'un país que ja és un poc
nostre".
Roger Mas –
Casafont
No hay comentarios:
Publicar un comentario