Cremant núvols

Cremant núvols passa el sol vertical i el món s'atura. Demanant pietat al foc s'amaguen les criaturas a l'ombra de qualsevol ombra que Déu els procura. Cremant núvols passa el sol. El dia cau de genolls pidolant la migdiada. A les parpelles amb son els rellisca un fil de baba i tot dol i res no vol i tot pesa i res no passa. Cremant núvols passa el sol, cremant núvols el sol passa. L'ànima abandona el cos tèrbola i embriagada. Fantasia d'una mort d'eternitat limitada. No treu banyes el cargol ni s'enfila a la muntanya. Cremant núvols passa el sol.Vigila en travessar el bosc que als matolls, orfes de pluja, podria calar-s'hi foc si els freguessis amb les cuixes. A l'ombra del teus llençols t'espero, no triguis massa. Cremant núvols passa el sol, cremant núvols el sol passa. Patrona dels inactius, Santa Mandra del migdia, protegiu l'amor furtiu -si així ho vol Déu, així sia-, especialment al juliol quan, reclamant companyia, cremant núvols passa el sol. Cremant núvols passa el sol, i tu i jo cardant a l'hora que en altres contrades plou i una altra part del món plora. Uns de festa, altres de dol. Uns lluiten, d'altres s'abracen. Cremant núvols passa el sol, cremant núvols el sol passa.

Joan Manuel Serrat – Mô (tb versió de Shuarma)