Somia

Somia, somia, somia que somiaràs. Somia que algun dia no estarem només de pas. Somia amb la vida que sempre has imaginat on l'alegria i la rauxa sempre són al teu costat. De dia, de dia passeges pel veïnat, no hi ha forces ocultes ni et sents perjudicat per els qui manen , els qui jutgen , els qui poden intentar qui això canviï, qui somií mig heroi serà tornat. De nit, de nit, de nit qui t'ha parit, tot sembla que es confongui i es disposi a surgir aquella màgia que transforma la tristesa en oblit, aquell encant, aquella història que ens fa sentir petits. I Així, i així ,vas fent el teu camí, saps bé que has fet el ruc i et sents feixuc i deprimit, llavors tornes a entendre que ets algú i hi ha un sentit per tornar a ésser, tornar a néixer, tornar a créixer si ets mogut. Que lluny que sona, que lluny que es troba, que lluny que sona, que lluny que es troba. Somia...somia...somia...somia... Que lluny que sona, que lluny que es troba, que lluny que sona, que lluny que es troba.

Rauxa – S’ha acabat el seny