Instants del temps

Cremen quatre selves al teu cor, corre mare terra, lluny del foc. Ja no hi ha misteris sota el sol tremola mare mar i ofega-ho tot. Un envàs sense retorn, així serem tu i jo, passatgers a l'últim vol haurem d'anar sempre endavant, sempre inventant respostes, sempre esperant en va. No som diferents només instants del temps. Qui anirà a buscar-te si te'n vas, qui t'esperarà amb el cor trencat, qui vindrà al matí a dur-te el sol, qui anirà a donar-li corda al món. Si tot fos una il·lusió potser em faria por, si ara som reals tu i jo haurem d'anar sempre endavant, sempre buscant respostes, sempre esperant en va. No som diferents només instants del temps. Sempre endavant, sempre sembrant preguntes, sempre fugint, de què? Diga’m on anem per què seguim corrent. Sempre endavant, sempre buscant respostes, sempre esperant en va. No som diferents només instants del temps.

Sopa de Cabra – Nou (tb versió Ken zazpi)

(lletra: viasona.cat)