El cel del nord

Agafats de la mà, deixarem que la lluna ens acaricií l'esquena i ens doni una ombra. Deixarem que el cor, ens escalfi al vent i en faci un racó ... Ahir va ésser un somriure, avui ho porto escrit a dintre. No és fàcil parlar, no és viu tot el que es mou. Mai és negre el cel del nord! Perduts d'ambició, deixarem que el joc ens robi el pensament i ens escalfi la pell. Deixarem que l'alba ens desperti amb calma i ens llevi suaument. Ahir va ésser un somriure, avui ho porto escrit a dintre. No és fàcil parlar, no és viu tot el que es mou. Ahir va ésser un somriure, avui ho porto escrit a dintre. No és fàcil parlar, no és viu tot el que es mou. Mai és negre el cel del nord! He fet allò que es fa, robant al cel estrelles i he dit: dóna'm la mà. No és fàcil seguir una recta, no és igual per tots. Mai és negre el cel del nord! Deixarem que el cor, ens escalfi al vent i ens faci un racó ... Ahir va ésser un somriure, avui ho porto escrit a dintre. No és fàcil parlar, no és viu tot el que es mou. Ahir va ésser un somriure, avui ho porto escrit a dintre. No és fàcil parlar, no és viu tot el que es mou. Mai és negre el cel del nord!

Lax’n’busto - Lax’n’busto



(lletra: viasona.cat)