Ve de ponent com
sempre aquest mal vent, però no somiquem, plorem a voltes amb els ulls i els
punys per treure forces del pou profund de la sang i el neguit. Parlo de mi i
de tots, i del meu temps i d'altres temps esclaus de la mateixa mesura de
silencis i d'oblit. Parlo d'uns ulls que escruten l'horitzó perquè una nit s'hi
ha d'ofegar la lluna, i d'uns sorrals que cada dia el mar neteja de remors i de
petjades. S'esbalça a dolls inútilment la llum pels farallons ben recoberts
d'escuma. Ningú no es renta els ulls a ple torrent, com anys abans, ni amb
boira matinera. Ja no cremem margeres ni encenem teies d'ajut a cada cantonada.
Muden els temps, però no muda el vent ni les proclames ni els miralls, i
esclaten bombolles de sabó davant els ulls d'aquells que encara esperen el
prodigi. Ve de ponent y com sempre, i és fal·laç, aquest mal vent, i encomana
eixorquia. Parlo per mi i per tots, i escric a crits per mi i per tots, pel
temps que em toca viure i pels temps que vindran, i clavo els ulls al cor
mateix de l'espiral que engendra aquest mal vent, ara que estic tan sol que cap
temor no m'aigualeix les hores, ara que ja no em tempta el gest i puc donar-me
tot sencer en cada mirada. Ve de ponent com sempre, ja ho he dit, aquest mal
vent, i bufa fort encara.
Ramon Muntaner – Presagi
( Poema Miquel Martí i Pol)
(lletra:
viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario