Fas que tingui
tanta tonteria tonta, tu fas que em perdi en el segon compàs, fas que cridi
quan tothom està en silenci, tu fas que em llanci dins la felicitat, fas que em
banyi dins el mar cada gener, fas que salti des del pont més alt del món. Som
ocells de nit buscant la direcció del vent del nord, buscant un simple espai
per construir el nostre niu. Fas que tingui tanta tonteria tonta, fas que un
dilluns sigui un dia festiu, fas que em surti un somriure al despertar, tu fas
que un dia gris s'ompli de color. Som ocells de nit buscant la direcció del
vent del nord, buscant un simple espai per construir el nostre niu.
Miquel Abras - Equilibris
impossibles
(lletra:
viasona.com)
No hay comentarios:
Publicar un comentario