Corrido de la rotonda de Sant Martí

Aquell dia que arribava d’excursió amb la motxilla plena carregat d’herbeta fresca, maleeixo la puta decisió de jeure i adormir-me al ras d’aquella gespa. La verdor i aquella marinada rosant els meus cabells que em tapaven la cara, i jo que creia que estava al paradís amb el meu “passe” VIP i era al costat de casa. Saps molt bé que no soc idiota, però vaig fotre la pota, pensant que el paradís era aquella rotonda; quina historia més catxonda! Pensar que el “cuartelillo” serà la meva fonda. Molt bon dia! “Patadetes” a la cara, em desperto atordit. Collons!! Era la guàrdia urbana! Ep senyor! Que fa dormint aquí, camí de Sant Martí, potser és que no te casa? i ensenyi’ns la motxilla que això fa molta olor, déu meu quanta maria! Directe a la presó! La rotonda no és un càmping, s’acaba el paradís, aquí hi ha molta herba i cap és del país. La rotonda no és un càmping, no cal que regueu tant, si seguiu gastant tanta aigua hi haurà foques pasturant. La rotonda no és un càmping, s’acaba el paradís, aquí hi ha molta herba però cap és del país. La rotonda no és un càmping, no cal que regueu tant, La rotonda no és un càmping, hi haurà foques pasturant.

La terrasseta de Preixens – El gran desgraciat

(lletra: laterrassetadepreixens.cat)