Tu creus

Tu creus que jo puc oblidar la història nostra que hem viscut, tu creus que jo puc oblidar? Tu creus que no marquen la pell, la mort de tantes il.lusions. Tu creus que no marquen la pell? Creus que es possible no escoltar aquell cant secret del camp que sona quan la llum s’adorm, els versos bruts de l’Estellés, la tendra veu de LLuís Guarner, els pensaments del Joan Fuster? Mentre envelleix viure lluitant pel que crec que em correspon un aire nou per respirar… I encara sent cada matí, quan la claror trenca la nit una escalfor  que em fa cridar que jo t’estime llibertat. Tu creus que jo puc viure estrany l’immens dolor de tanta gent que viu en la necessitat? Tu creus que no he de defensar la llengua que m’estime tant, i aquest país que m’ha tocat? Creus que es possible la cançó amb la tristesa que jo sent, que puc cantar sense dolor? Que cante al mar, la terra, al vent amb lletres tan plenes d’amor que puguen desterrar la por. Mentre envelleix viure lluitant pel que crec que em correspon un aire nou per respirar… I encara sent cada matí, quan la claror trenca la nit una escalfor que em fa cridar que jo t’estime llibertat 

Paco Muñoz – Mirades  (tb versió Aspencat – Obri la llauna)