Crida

Sents a dins teu una veu que sospira. Et parla tremolant, contenint-se la ira. Plou amb força i et cau al damunt. Si no et cobreixes, no ho farà ningú. Primera lliçó de la teoria. Sents a dins teu una veu que sospira. Et parla tremolant contenint-se la ira. Un cartró barat, és el decorat on pengen els retalls de la teua vida. Tu vols progressar, rebre el que et pertany. Recorda que ser dona no és un esborrany. Amplifica la teua veu. No serveixes cap home ni Déu. Quan caiga la nit sobre els camps, quan dorma tota la ciutat, et diré que m'encises i lluitarem contra la realitat. Quan caiga la nit sobre els camps, quan dorma tota la ciutat, et diré que et desitge i ens saltarem el camí marcat. Escriure cada dia una nova epopeia. Ni devota concubina, ni donzella. Gaudir dels moments, tenir el teu temps. A tu no t'han parit de cap costella. Deixa d'esperar, arreplega el que has sembrat o seràs mà d'obra barata del patriarcat. Drets aconseguits, sentiments oprimits, encara queden minuts per a guanyar el partit. Crida, crida crida, ja n'hi ha prou d'alegria fingida crida, crida, crida, ja no et creus ninguna profecia. Saps que si alces el cap tremolaran els ciments. Si mires més enllà, te soltaràs dels cordells. Crida, crida, crida, si et rebel·les, no tindran altra eixida.

Aspencat – Obri la llauna