Caputxeta

Fa dos hores que hauria de ser aquí, em sembla que s'ha perdut dins el refugi. El foc sembla que es dona per vençut, l'avorriment s'escampa i marceix les flors mentre a fora cada cop neva més, cada cop és més fosc. Lluny dins el bosc la Cristina camina, trepitja branques d'alzina i agulles de pi. Veu una llum més enllà del molí, darrera seu a cada pas la neu es menja el camí. De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu. De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu. No miris enrere Caputxeta que el llop se't vol menjar. Dins la butxaca de l'abric vermell amb caputxa, porta les drogues que li han demanat per aquesta nit. I ara ja dubta de si pateixen per ella o només pel que porta dins el seu abric. De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu. De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu. No miris enrere Caputxeta que el llop se't vol menjar. L'endemà al matí surten a buscar-la i el verd és més verd i el blau més blau enmig del blanc però no hi ha petjades, ni crits d'auxili, només silenci.

Mazoni - Eufòria 5 - Esperança 0

(lletra: viasona.cat)