Stalingrado

Fame e macerie sotto i mortai Come l'acciaio resiste la citta' Strade di Stalingrado, di sangue siete lastricate; ride una donna di granito su mille barricate. Sulla sua strada gelata la croce uncinata lo sa D'ora in poi trovera' Stalingrado in ogni citta'. L'orchestra fa ballare gli ufficiali nei caffe', l'inverno mette il gelo nelle ossa, ma dentro le prigioni l'aria brucia come se cantasse il coro dell'Armata Rossa.  La radio al buio e sette operai, sette bicchieri che brindano a Lenin e Stalingrado arriva nella cascina e nel fienile, vola un berretto, un uomo ride e prepara il suo fucile. Sulla sua strada gelata la croce uncinata lo sa D'ora in poi trovera' Stalingrado in ogni citta'

Banda Bassotti –  Así es mi vida

(Fam i enderrocs sota el foc de morters, com l’hacer resisteix la ciutat. Carrers de Stalingrad pavimentats amb sang. Riu una dona de granit sobre mil barricadas. En el seu camí congelat, l’esvàstica ho sap bé. A partir d’ara trobarà un Stalingrad a cada ciutat. L’orquestra fa ballar als oficials en els cafès. L’hivern congela els ossos però dins de les presons l’aire crema com si cantés el cor de l’Exercit Roig. S’escolta la ràdio en la foscor i son set obrers. Set gots que brinden per Lenin i Stalingrad arriba als caserius i a les cases. Voleja una gorra, un home riu i prepara el seu fusell. En el seu camí congelat, l’esvàstica ho sap bé. A partir d’ara trobarà un Stalingrad a cada ciutat.)

(lletra: youtube catalunyaisnotspain)