Remenant entre
els papers m'he trobat amb memòries des primer estiu que passàrem. Ses imatges
diuen que no ho tenguérem malament. Que
per tot arreu allà on anava te cercava entre sa gent. Per on ets? Ombra, captiva de sa melancolia. I
cada nit és sa millor mentre te cant una cançó. Que no arribi es sol! I amb sa
força d'un temporal memòries il·luminen cançons
per a una nina. Tu diràs que encara som un sentimental. Mos creuarem pes carrer
i "hola! Què tal?" "Anar fent" te diré jo, refugiat rere un
disfràs que amb paciència vaig cosint quan se fa de nit. Amb ses cordes de sa
guitarra...per on ets? Ombra! Vine! Que
això no camina.... I cada nit és sa millor mentre te cant una cançó. Que no
arribi es sol! I amb sa força d'un temporal memòries il·luminen cançons per a una nina. I cada nit te trob pes
terrat d'una cançó, amb sa guitarra i jo. Cada nit que passa és sa millor,
mentre te cant una cançó. I amb sa força d'un gran temporal, memòries
t'il·luminen. I cada nit és sa millor mentre te cant una cançó. Que no arribi
es sol! I amb sa força d'un temporal memòries il·luminen cançons per a una nina. I cada nit és sa
millor mentre te cant una cançó. Que no arribi es sol! I amb sa força d'un
temporal memòries il·luminen cançons per a una nina. I cada nit te trob pes
terrat d'una cançó, amb sa guitarra i jo.
Anegats – Mons
diferents
(lletra:
viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario