Tinc una mania
inconfessable i és que m'encanta capbussar-me en els teus ulls, tocar-te en silenci, besar-te
lentament per tot el cos. L'alba ens sorprén mirant-nos tendrament. Després de
la batalla sempre ve la calma: des del
teu llit tot sembla diferent. Tinc una mania incontrolable i és que m'agrada
mossegar-te en el bescoll, ficar-te les mans per dins de la brusa, jugar amb
els teus pits. I arrancar els botons dels teus pantalons, amb tan poca destresa
que rodolem per terra com si fórem dos gladiadors. Ja no aguante més, vaig a
rebentar, sent calfreds per la columna vertebral. Quina sensació d'immortalitat!
Com si tan sols existírem en el món nosaltres dos, com si acariciara els núvols
amb les mans... Sent una alegria irreprimible cada vegada que em desperte al
teu costat i em ve a la memòria la nit increïble que se n'ha anat volant. Isc
al carrer, camine entre la gent, és hora de somriure, és el moment d'escriure
cançons que parlen del present...
Pau Alabajos - Teoria
del caos
(lletra:
viasona.com)
No hay comentarios:
Publicar un comentario