Les formigues que viuen sota la nevera, aquell pany de la
porta que s´ha d´apariar, un tros de llonganissa que no era tan seca i l´avís
de correus que sempre arriba tard. Flors de plàstic marcides, antigues llibretes,
la llum quieta i vermella del contestador, una vella faldilla que t´anava
estreta i fa més de vint dies que penja al balcó. La torreta on plantàvem maria
i per dissimular un brot de camamilla, ara dorm avorrida plena de burilles que
no cal regar. No tornaràs. No tornaràs. No tornaràs. Calaixets plens de fotos
cruels que ens delaten, aquell pòster d´Holanda que s´ha d´emmarcar, una tapa
de wàter que és sempre aixecada i la pasta de dents seca i sense tapar. Llibres
vells plens de dedicatòries que ara fan tan de mal, mitjons bruts o pitjor, que
han perdut la parella i de pas amb ella tota utilitat. No tornaràs. No tornaràs. No tornaràs.
Els Pets –
Sol
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario