Al Cafè Antic quan la cervesa desvetlla somnis pels senzills
pugem les vinyes amb les estrelles i fem l'amor als déus humils Ella té uns
ulls de poesia, tu el cos de cirerer florit, alguns festegen la Maria mentre jo
et guanyo al parxís. Però a Bòsnia ja no hi neixen les flors mentre aquí és
maig i en Sergi canta, plora el vent i ens sagna el cor per tant d'horror que
ens separa. Europa creix sobre els vostres morts mercadejant sense vergonya,
però la fredor d'aquest guinyol mai no hi serà al cafè nostre. Al Cafè Antic el
fum s'emporta temors i angoixes nit enllà mentre amb el ritme de les converses
roden les boles del billar. I quan la lluna a Sant Antoni busca el seu lloc
entre els xiprers el poble sembla que se n'adoni que és allí dalt només per
ell. Però a Rio encara maten infants i algú ha pagat per cada bala, compra el
seu viure el poderós assassinant la misèria. La nit estén el seu trist parany
sobre els "meninos" que tremolen, rostres que escruten la foscor
cercant l'amor que enlloc troben. Al Cafè Antic el temps reposa i els dits no
en compten el neguit perquè les cartes damunt el marbre fan un dibuix massa
bonic. Temps a venir quan la tendresa de tots plegats sigui el coixí unint els
somnis amb les estrelles recordarem el Cafè Antic.
Lluís Llach - Porrera (lletra Miquel Martí i Pol)
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario