Glòria

Tu que m´has vist caure a terra, tu que sempre m´has trobat en les nits de lluna plena dormint en el teu sofà. Tu m´ajudes sense presses, si cal deixes el que tens, m´obres sempre casa teva perquè no em quedi al carrer. Glòria, glòria per tu! Tots els anys que hem viscut els he guardat amagats al meu calaix. Sempre tindré un lloc on anar-te a buscar si mai et trobo a faltar. Ens fem vells però no hi ha pressa, entre copes em vas dir, col·locats quasi com sempre, sense un duro però amb estil. No desitjo una altra cosa, el meu món, els meus amics, i la vida no em fa nosa, mentre tingui un ros als dits.

Sau – Quina nit