Ho tornaria a fer

Amb la mirada en blanc, el nas rajant. I aquella pols vestint un cos inquiet, content com una núvia a punt de dir que sí. Va ser un moment preciós, com ho era aquell vestit. Que no fa masses nits, fugint d'aquest estiu. Anàvem descosint per oblidar el mal temps. Que la foscor va fer més llarg i espès. Va ser tan divertit parlar sense dir res. Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer. Que un any en blanc no mata si sobrevius. Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer. Que un any en blanc no mata. Si sobrevius, si sobrevius. Amb el somriure trist, sense vestir. Amb aquella il·lusió que ens va fer perdre-ho tot. És tan desesperant tenir raó. Perquè no van dir res, i així no ho haguéssim fet. Fa tres anys, quan rèiem, mai no fèiem por. Era tan divertit, però almenys dèiem que no. Potser ho vam fer per oblidar el mal temps. Però és que és tan divertit parlar sense dir res. Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer. Que un any en blanc no mata. Si sobrevius. Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer. Que un any en blanc no mata. Si sobrevius. De fet ho torno a fer, i a fer, i a fer. I a fer...  i sobrevisc. 

Glaucs – Si vols venir