Deixalles

Està tot ple de coses, sé que caducaran, agafo "algo" de fruita, aquí es podrirà. Estàs fent de caixera, un temps que se't fa etern, i cobres una merda tu que mous tants diners. M'escuro les butxaques tan sols trobo papers. El "segurata" em mira i jo surto corrent. Et faig el meu somriure sense remordiments, jo sé que tot es llença, a mi m'ho han fet també. Perdut en una plaça sense res millor a fer. Tancat a dins de casa se'm cauen les parets. Observo els pensionistes matant el temps xerrant, cobrant una misèria per vells i per malalts. Dormint els marginats al terra dels caixers, amb tantes cases buides i tant treball per fer… El fruit surt de la terra i el venen sempre car, en canvi qui el treballa es pot morir arruïnat. I volen fer sentir-me com si fos un fracassat, carrego a les espatlles tot el pes que m'han posat. Tenim tecnologia per poder viure sobrats, i veig com tot es llença caducat al mercat. No vull veure't més angoixada, som dos per poder plantar cara. No vull veure't més angoixada, somiarem desperts repartint de nou les cartes. No vull veure't més angoixada, som dos per poder plantar cara. Dia a dia haurem d'estar a l'alçada, i estic perdut sense tu! No vull veure't més angoixada, som dos per poder plantar cara. No vull veure't més angoixada, somiarem desperts repartint de nou les cartes. No vull veure't més angoixada, som dos per poder plantar cara Dia a dia haurem d'estar a l'alçada, i estic perdut sense tu! Perduts mirant aquest paisatge de fems, de brossa i de deixalles. Miralls que deformen la imatge, cues d'excedents demanant el reciclatge. Perduts mirant aquest paisatge de fems, de brossa i de deixalles. Joc brut on només juguen rates, somiarem desperts repartint de nou les cartes!

Eina – L’Estat i la revolució