Quan la llum
pujada des del fons del mar a llevant comença just a tremolar, he mirat aquesta
terra, he mirat aquesta terra. Quan per la muntanya que tanca el ponent el
falcó s'enduia la claror del cel, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta
terra. Mentre bleixa l'aire malalt de la nit i boques de fosca fressen als
camins, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan la pluja porta
l'olor de la pols de les fulles aspres del llunyans alocs, he mirat aquesta
terra, he mirat aquesta terra. Quan el vent es parla en la solitud dels meus
morts que riuen d'estar sempre junts, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta
terra. Mentre m'envelleixo en el llarg esforç de passar la rella damunt els
records, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan l'estiu ajaça per
tot l'adormit camp l'ample silenci que estenen els grills, he mirat aquesta
terra, he mirat aquesta terra. Mentre comprenien savis dits de cec com l'hivern
despulla la son dels sarments, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan
la desbocada força dels cavalls de l'aiguat de sobte baixa pels rials, he mirat
aquesta terra, he mirat aquesta terra.
Raimon - Raimon canta Espriu (tb versió Komfusió)
(lletra:
viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario