La història es
repeteix. Cau pel seu propi pes: promeses amb paròdia es l'únic que se sent. Un sentiment frustrat, un poble soterrat... La
memòria es torna cega i sols queda l'oblit.
Que bé que s'està a casa La societat em cansa... Done gràcies a la
distància. Sols badalle i badalle Sols m'amague i em calle! Quantes vegades hem de perdre per sentir-nos vençuts? T'has conformat amb el
silenci? No és suficient! Quantes raons caldrà exposar per fer obrir els teus
ulls? T'has conformat amb el silenci? I això no és suficient! Paisatge destruït. Pa i circ com a únic
fruit. Pensar està mal vist. Compra i ves-te'n al llit! Cultura delirant no ens
dona de menjar el lladre és elogiat; el mestre, menyspreat. Identitat descalça... No aguante més la
farsa: un sistema que s'abalança i, quan ve, a tots ens alcança; quan ve, a
tots alcança. Quantes vegades hem de
perdre per sentir-nos vençuts? T'has
conformat amb el silenci? No és suficient! Quantes raons caldrà exposar per fer
obrir els teus ulls? T'has conformat amb el silenci? I això no és suficient! Tanta passivitat es contàgia com la pesta. Pots
trobar la immunitat alçant la veu. Tens la, tens la veu!!! Per trobar la
immunitat, tens la veu, tens la veu!!! Contra la passivitat... Tens el que
creus!!!
Inèrcia - No és cap simulacre
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario