Dins d´un raig de sol cent vuitanta-tres partícules de pols
fan l´amor al mateix compàs dels sorolls que des del llit mig rebregat fa el
teu nas. Sota el cobrellit s´endevina un
dels teus pits mentre l´altre apunta ferm cap el nord; just on hi ha la porta
on aquest babau t´escolta i somia de dia tornar-se en un instant en aire,
juganer com l´aire, fent petons. Aire,
dòcil, però no gaire, ressegint-te el cos.
Des de l´aspersor dues-centes quinze gotes ballen els acords d´aquell so
que desafinat va lliscant des dels teus llavis barrejat amb sabó. Damunt el bidet unes calces d´aneguets jeuen
xopes apuntant cap el sud. Just a la
finestra on aquest babau s´entesta en ser espia de dia i tornar-se en un
instant en aigua, transpiren com
l´aigua, fent petons. Aigua, tèbia, però
no gaire, resseguint-te el cos.
Els Pets - Com anar
al cel i tornar
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario