Miracles

Jo que era feliç vivint installat en l'eterna improvització de low cost divendres de cine, va fotem algo i menús degustació.  Ja em vaig ensumar que tot aquell silenci era el preludi d'una gran declaració vas parar la tele, et vas girar, vas somriure i vas dir "Joan, a això nostre li manquen emocions".  I quan ets dona hi ha un moment que de dins sents una crida i no saps per què però tens un gran desig tan gran com la vida, i prens una decisió. I a tu potser et va semblar que marcava un pas de funky però era un moviment d'espatlla, gentilesa d'un calfred farcit de pànic. Ho reconec, vaig tenir por.  Carinyo no soc en Terry Maison però fa dies que he detectat un immens desig de ser mare i creu-me que no estic preparat, he dit que no estic preparat.  Nou mesos després va arribar la Maria i ves per on de sobte sen's feia molt curt el dia i molt llarga la nit. I ens vam autoimposar fer esport i minimitzar dèries que tu i jo, carinyo meu, no hem estat mai uns fora de sèrie ni de cos ni d'esperit.  Carinyo no em demanis miracles no soc com el Bitter Cass en tenim un i ja en vols un altre i a mi em cal anar a pas a pas. He dit que em cal anar pas a pas a paaaas.  I fins aquí, au revoir senyors. Ara passem a una altra lliga de bolquers, escoles, Dalsy, de patir fora de mida. D'elevins cada dissabte, de fer ok des de la grada i de renunciar al que som per madurar a marxes forçades.  Però sempre queda un Peter Pan foten la guitza a dintre nostre atrinxerat en aquells temps sense preocupacions ni sostre.  Però no patiu que no esteu sols però no patiu que per a mirar d'alleugerir-ho, no patiu...  Podrem fer de tant en tant un Guitar Hero...

Els Amics de les Arts - Espècies per catalogar

(lletra: viasona.cat)