Dogmes i valors d'antany ens fan caure en el parany, un
llenguatge pobre i buit ens fan caure a l'oblit. Els costums d'un animal que esta
mig mort de por, una llum crepuscular en mig de la foscor, en la eterna tardor.
Començar a remar altre cop contra el mar, escopir cap al cel resistir a
contrapèl, saber d'on bufa el vent, anar a contracorrent, plantar i tallar
d'arrel, resistir a contrapèl. Mil·lenis de foscor formen el nostre
subconscient, un pacte social ens impedeix obrir la ment, com jutjar sense
dubtar el que es o no es decent, una conducta ancestral em fa sentir malament,
em sento malament. Començar a remar altre cop contra el mar, escopir cap al cel
resistir a contrapèl, saber d'on bufa el vent, anar a contracorrent, plantar i
tallar d'arrel, resistir a contrapèl.
Joan Colomo - Producto Interior bruto - vol.1
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario