Ara som en aquell punt on els cossos són com aigües
barrejades sense mida on no arriben les paraules sortim enlairats com si mai
tornéssim a ser junts On les mides i les formes són canviants prenen vida i es
deformen dins cada petit instant i al nostre davant llums d'espelmes que ens
veuran fugir Dits com llars de foc brases dins la pell tan nua els dos cremant
del tot vells coixins i antics llençols amb tants records Branques i pètals de
flors de flors que ara cremen pels dos com aigües d'un sol mar plou i no
vessen.....mai Ara som en aquell punt on res més ens fa aparèixer i
allunyar-nos del present i fer ho sense cap pressa humilment brillant......quan
et tinc davant.
Inspira –
Escapistes
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario