Va ser la nit d'un concert d'un grup que mai no recorde, i va
passar tot com solen passar estes coses Jo només en el desig pensava I tu em
vas furtar la son I la letàrgia I Poc a poc ja et buscava amb la mirada
M'acostumava al teu gest i al teu parlar suau I a la teua manera de parar la
taula I la manera com rulaves I a les cançons que més t'agradaven Quan
m'inventaves noms i jo m'emprenyava Quan em despertaves amb carícies i et
besava Coquetes amb mel, colpets de cassalla. L'última volta que et veig. El
nostre serà un adéu sense retrets sense revenges Que el camí et siga llarg i
ple de llum i noves sendes Com quan anàvem junts a la muntanya i ens apartàvem
de la ruta marcada. Vaig aprendre tantes coses que no he tingut temps de
recordar-les Seran els canuts? o seran les ganes d'oblidar-te? Em vas ensenyar
a colar-nos al metro A comptar fins a deu abans de cagar-la Vas omplir el meu
temps de jocs de paraules i diumenges sense ressaca Una vesprada de març una
cançó de Feliu i tu i jo despullats en aquells pis de la Plana L'última volta
que et veig. …i si jo fora més llest i tu ho sigueres menys canviaria la
qüestió, canviaríem els papers. ama i senyora dels besos més inquiets, un plaer
estar amb tu i recordar quan érem un.
La Gossa Sorda – Saó
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario