Intentant jutjar la realitat, crits entre l'ombra, mots tacats de sang. No puc evitar reviure el passat, pensar que ho vam tenir tan a tocar. El dia esperat aquell tan marcat quan l'ira ens emmudeixi alçarem les mans, i veurem brotar un horitzó mes clar. Prenem la falç ara i seguem arran! Construïm pas a pas un demà esquivant els paranys, recordant per on hem passat. Cansats del fracàs tractant d'oblidar les derrotes en combat. Convençuts, la victòria omplirà de força els forats que la història ens ha anat robant Vencent el present, guanyant cada instant, entrem amb braços ben alts. Iniciem el traç d'un punt gros plantat, guerra per la terra, anem obrint camí. La por d'un final, no ens atura el pas. Cal provar-ho i, si no surt, seguir. Amb el pas dels anys, més intensitat. Fem palanca amb voluntat de construir. Comprovem discrets, que és tot preparat. Esperem la campana de la nit.
Kòdul – Empremta
No hay comentarios:
Publicar un comentario