Aquesta remor que
se sent no és de pluja, ja fa molt de temps que no plou. S'han eixugat les
fonts i la pols s'acumula pels carrers i les cases. Aquesta remor que se sent
no és de vent han prohibit el vent perquè no s'alci la pols que hi ha pertot i
l'aire no esdevingui - diuen - irrespirable. Aquesta remor que se sent no és de
paraules. Han prohibit les paraules perquè no posin en perill la fràgil
immobilitat de l'aire. Aquesta remor que se sent no és de pensaments. Han estat
prohibits perquè no engendrin la necessitat de parlar i sobrevingui,
inevitable, la catàstrofe. I, tan mateix, la remor persisteix.
Paco Muñoz –
Collarets de llum (Poema Miquel Martí i Pol, tb versions Ramón Muntaner, Brams)
(lletra:
viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario