No em pren així
com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faça, tenint-lo cald en
lo temps de la glaça e fresc, d'estiu, com la calor se met; preant molt poc la
valor del senyor e concebent desalt de sa manera, veent molt clar que té mala
carrera de canviar son estat en major. ¿Com se farà que visca sens dolor tenint
perdut lo bé que posseïa? Clar e molt bé ho veu, si no ha follia, que mai porà
tenir estat millor. Doncs, ¿què farà, puix altre bé no el resta, sinó plorar lo
bé del temps perdut? Veent molt clar per si ser decebut, mai trobarà qui el
faça millor festa. Jo són aquell qui en lo temps de tempesta, quan les més
gents festegen prop los focs e pusc haver ab ells los propris jocs, vaig sobre
neu, descalç, ab nua testa, servint senyor qui jamés fon vassall ne el venc
esment de fer mai homenatge, en tot lleig fet hagué lo cor salvatge: solament
diu que bon guardó no em
fall. Plena de seny, lleigs desigs de mi tall: herbes no es
fan males en mon ribatge. Sia entès com dins en mon coratge los pensaments no
em devallen avall.
Raimon – A Víctor
Jara
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario