He baixat molt
ràpid les escales, saltant-les de dos en dos. T'he vist de lluny creuant la
plaça, on la font. El caminar i l'altura et delataven. He passat entre les
canyes. M'he tallat amb unes cintes. Després he amagat uns taps. Assegut i amb
gorra a la terrassa veus el que has preparat. Jo compto els cotxes blancs que
passen de llarg. En busco algun que tombi per la corba. He fet trampes quan
jugàvem, tu m'has vist i has rigut, seguint com si res. Mirat amb distància, el
gust del sabó i algun cèntim d'abans. Els ulls sota l'aigua hi veuen borrós
però el que és bo és clar. Amb la llum que es filtra per l'escletxa ja s'hi pot
veure bé. L'habitació és prou gran, nosaltres petits. I de fora sentim les
sirenes. Sé que no estàs adormida. Va contesta'm que és la vida, no puc esperar
a demà. Mirat amb distància, el gust del sabó i algun cèntim d'abans. Els ulls
sota l'aigua hi veuen borrós, però el que és bo és clar.
Samitier –
Missatges de l’aigua
(lletra:
viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario