20.8.13

Quan caminàvem


Quan caminàvem per la desobediència, quan tu i jo teníem somnis rebels, quan sobreviure forma part de l'essència, a la meua terra hi ha una pluja d'estels. Quan caminàvem pels carrers de València, quan tu i jo teníem somnis rebels i amb poemes d'amor bastíem la resistència. Per camins d'horta sembrada avancem, enyorem un temps que no s'ha viscut encara. Un passat de lluita accelerada, assaig d'una esperança que camina fermament i transforma aquest present. El Cabanyal que resisteix, hui no tinc cap dubte, hui t'estime encara més, hui vull fer l'amor de matinada, hui voldria ser un gran deixeble d'Estellés, veig murals a les parets. Saps que no vull glòria ni riqueses, no vull cartes de promeses enfonsades en el mar, Que no vull palaus ni vull princeses, no vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar. Fins un nou combat. Quan l'Albufera ens sostenia una vela llatina navegava contra el vent amb la memòria empresonada, els punys i les corbelles sobre sendes de paper, creix la flor del taronger. Davant les torres de Serrans el nostre amor serà la clau que obri tots els panys dels portals d'una València on sona la freqüència del cor de Benimaclet amb Tereses i Bassets. Saps que no vull glòria ni riqueses, no vull cartes de promeses enfonsades en el mar que no vull palaus ni vull princeses, no vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar. Fins un nou combat. Es difícil oblidar, les façanes d'aquell temps i els amants que s'estimaven quan la por era el segell i el futur d'aquells infants que miraven als estels Il·lusions d'un gran present! Tu i jo som rebels del temps i la distància, alumnes de l'amor, amants de la insolència, poetes d'esta nit, pintors del nostre llit, ls coses impossibles d'explicar d'aquesta ciència. Tu i jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia, d'amors impossibles som la paradoxa, som pretèrits imperfets de la nostra història, som aquell record inoblidable en la memòria.

Aspencat – Essència



 (lletra: viasona.cat)

19.8.13

Maggie May


Wake up maggie i think i got something to say to you it's late september and i really should be back at school i know i keep you amused but i feel i'm being used oh maggie i couldn't have tried any more you lured me away from home just to save you from being alone you stole my heart and that's what really hurt The morning sun when it's in your face really shows your age but that don't worry me none in my eyes you're everything i laughed at all of your jokes my love you didn't need to coax oh, maggie i couldn't have tried any more you lured me away from home, just to save you from being alone you stole my soul and that's a pain i can do without All i needed was a friend to lend a guiding hand but you turned into a lover and mother what a lover, you wore me out all you did was wreck my bed  and in the morning kick me in the head oh maggie i couldn't have tried anymore you lured me away from home 'cause you didn't want to be alone you stole my heart i couldn't leave you if i tried I suppose i could collect my books and get on back to school or steal my daddy's cue and make a living out of playing pool or find myself a rock and roll band that needs a helpin' hand oh maggie i wish i'd never seen your face you made a first-class fool out of me but i'm as blind as a fool can be you stole my heart but i love you anyway Maggie i wish i'd never seen your facei'll get on back home one of these days.

Rod Stewart - Every Picture Tells A Story

(Despierta, Maggie, creo que tengo algo que decirte, está acabando septiembre y debería volver a clase, sé que te divierto pero me siento utilizado, oh, Maggie, no podría seguir intentándolo más, me atrajiste fuera de casa sólo por no estar sola, me robaste el corazón y es lo que de verdad duele. El sol de la mañana en tu cara delata tu edad, pero esto no me preocupa nada, en mis ojos tú lo eres todo, me reí de todos tus chistes, mi amor, no necesitabas convencerme, oh, Maggie, no podría intentarlo más, me atrajiste fuera de casa sólo por no estar sola, me robaste el alma y es un dolor del que puedo prescindir. Todo lo que necesitaba era una amiga para echarle una mano, pero te convertiste en amante y madre, qué amante, me agotabas, todo lo que hacías era destrozar la cama y por la mañana darme patadas en la cabeza, oh, Maggie, no podría intentarlo más, me atrajiste fuera de casa porque no querías estar sola, me robaste el corazón y no podría dejarte si lo intentara. Supuse que podría coger mis libros y volver a clase, o robar el taco de papá y vivir del billar, o buscarme una banda de rock and roll que necesite un cable, oh, Maggie, ojalá nunca hubiese visto tu cara, me hiciste quedar como un tonto de primera clase, pero soy tan ciego como un tonto puede ser, me robaste el corazón pero te quiero de todos modos. Maggie, ojalá nunca hubiese visto tu cara, volveré a casa uno de estos días.)


(lletra: musicamasalladeaca.blogspot.com.es)

18.8.13

El roce de tu cuerpo


Te pilla la tarde en tu cuarto otra vez. No suena el teléfono y tú sabes por qué. Cervezas vacías en tu habitación. El cenicero lleno humea en un rincón. Seguro que sola esta ella también tirada en la cama sin saber qué hacer. No sé cómo comenzó la discusión ni a quien le toca ahora pedir perdón. Y creo que muero si no siento el roce de tu cuerpo junto a mí. Recuerdo tus labios y esos ojos que al mirar casi hacen daño. Mientras la radio aburre con una canción.  Miro aquella foto y me siento peor. Y yo ya no sé lo que ha podido pasar, lo que estaba bien, ahora está fatal. Seguro que sola esta ella también...

Platero y Tú -  Muy deficiente



(lletra: plateroytu.com)

17.8.13

Una estranya situació


És una estranya situació, m’he acostumat a la teva olor. No marxis ara, no veus que em trobat la forma de parlar i no fer-nos mal? Les apostes van cinc a vint en contra de que continuarem junts. Enviem-los a la merda, què sabran? Envejosos tots ells, què diran? I si és veritat que no tenim futur... Més motiu per aprofitar ara que estem junts! És una estranya situació, ara he entès que ets única al mon. I si desprès del meu gran descobriment encara em preguntes com i per què, m’exposo cada mati al teu davant disposat a que em trenquis com un mirall.

4t 1ª (Quart Primera) – Pel-lícules



(lletra: viasona.cat)

16.8.13

No Hero


Once you said you'd stick to it until the end I guess you lied, they call it suicide Now you're gone What was so wrong that you couldn't find a way to carry on? Second guess Did I do my best There was a friend I had Johnny was a weirdo So what did you expect? I ain't no fucking hero I'm just trying to survive myself I should have known you went through it alone I wonder why did you even try? You could have come to me I would have helped you see You could have found a way to carry on Second guess Did I do my best There was a friend I had... Johnny was a weirdo So what did you expect? I ain't no fucking hero I'm just trying to survive myself 'Johnny's strange behavior was a tip-off,' they say But I ain't no fucking savior I'm just living day by day Little things, little lives hanging 'til the end I say it doesn't really mean nothing Telling truth, telling lies I used to have a friend I say it don't really mean nothing And I can't let this feeling go Let this feeling go Let this feeling go.

The Offspring - Ignition

(Una vez dijiste que aguantarías hasta el final. Supongo que mentiste, ellos lo llaman suicidio. Ahora te has ido. ¿Qué estuvo tan mal como para que no pudieras encontrar una manera de seguir adelante? Siguiente pregunta. ¿Hice todo lo posible? Había un amigo que tuve, Johny era un tipo raro, así que ¿Qué esperabas? No soy un jodido héroe, solo estoy intentando sobrevivir. Debí haber sabido que pasaste por esto solo, me pregunto porque siquiera lo intentaste, podrías haber venido a mí. Te hubiera ayudado a ver. Podrías haber encontrado alguna forma de seguir adelante. Siguiente pregunta. ¿Hice todo lo posible? Había un amigo que tuve, Johny era un tipo raro, así que ¿Qué esperabas? No soy un jodido héroe, solo estoy intentando sobrevivir. Johny tenía una extraña conducta, fue un chivatazo, dijeron, pero no soy un jodido salvador. Sólo estoy viviendo día tras día. Pequeñas cosas, pequeñas vidas manteniéndose hasta el final ¡Digo que no significan nada! Diciendo verdades, diciendo mentiras. Solía tener un amigo ¡Digo que no significan nada! Y no puedo dejar marchar este sentimiento, dejar marchar este sentimiento. Una vez dijiste que aguantarías hasta el final. Supongo que mentiste, ellos lo llaman suicidio. Ahora te has ido. ¿Qué estuvo tan mal como para que no pudieras encontrar una manera de seguir adelante? Siguiente pregunta. ¿Hice todo lo posible? Había un amigo que tuve, Johny era un tipo raro, así que ¿Qué esperabas? No soy un jodido héroe, solo estoy intentando sobrevivir. Johny tenía una extraña conducta, fue un chivatazo, dijeron, pero no soy un jodido salvador. Sólo estoy viviendo día tras día.)



(lletra: youtube.com   lasilvy060)

15.8.13

Un buen tío


Tardes y tardes sentado así, soñando con descubrir centímetros de rodilla, blondas de color gris, se sabe unas frases en latín y cree que embauca a todas las mujeres, eso tan triste y ruin, mientras le hablan de cosas de ellas y de citas por descubrir. Y el asiente con la mirada pero sufre como un faquir y sangra que sangra sin decir que el querría hacerles guarrerías, pasar noches sin dormir, trotar hasta el amazonas, regarlas de oro y marfil pero es tan buen tío al fin, es tan buen hito al fin, es tan buen tío al fin.

Refree – Matilda



(lletra: lyricsmania.com)

14.8.13

La pell


Avui m'he posat les dents i les cames dels diumenges, he agafat el bastó negre i el barret de les visites. Avui m'he mostrat atent, dolçament imprevisible, he lluït el meu encant i m'he fet irresistible. Ara em puc permetre el luxe de no fer res i distreure'm, i cada cop fer-la més grossa sense treure'm la disfressa. Avui m'he posat la pell i el somriure reversible, he adoptat un gest prudent i l'idioma del cinisme. Avui m'he sentit content, un plaer indescriptible, he tornat a ser dolent i m'he fet imprescindible. Ara em puc permetre el luxe de no fer res i distreure'm, i cada cop fer-la més grossa sense treure'm la disfressa. Quan em sento més idiota és quan em sento més segur, és quan sóc prou miserable per poder riure'm de tu. Quan em sento més idiota és quan em sento més segur, és quan puc enamorar-me que ja no em fa por ningú.

Kitsch – Kitsch V



(lletra: viasona.cat)

13.8.13

Born to run


In the day we sweat it out in the streets of a runaway american dream At night we ride through mansions of glory in suicide machines Sprung from cages out on highway 9, Chrome wheeled, fuel injected and steppin out over the line Baby this town rips the bones from your back Its a death trap, it's a suicide rap We gotta get out while were young `cause tramps like us, baby we were born to run Wendy let me in I wanna be your friend I want to guard your dreams and visions Just wrap your legs round these velvet rims And strap your hands across my engines Together we could break this trap We'll run till we drop, baby well never go back Will you walk with me out on the wire `cause baby Im just a scared and lonely rider But I gotta find out how it feels I want to know if love is wild, girl I want to know if love is real Beyond the palace hemi-powered drones scream down the boulevard The girls comb their hair in rearview mirrors And the boys try to look so hard The amusement park rises bold and stark Kids are huddled on the beach in a mist I wanna die with you wendy on the streets tonight In an everlasting kiss The highway's jammed with broken heroes on a last chance power drive Everybodys out on the run tonight but there's no place left to hide Together Wendy we'll live with the sadness Ill love you with all the madness in my soul Someday girl I don't know when were gonna get to that place Where we really want to go and well walk in the sun But till then tramps like us baby we were born to run.

Bruce Springsteen - Born to run

(Durante el día sudamos en las calles de un sueño americano fugitivo, de noche conducimos por mansiones de gloria en máquinas suicidas, saltamos de las jaulas a la autopista 9, ruedas cromadas, combustible de inyección y pisando la línea, nena esta ciudad te arranca los huesos de la espalda, es una trampa mortal, es un golpe suicida, tenemos que salir mientras seamos jóvenes porque los vagabundos como nosotros, nena, hemos nacido para correr. Wendy, déjame entrar, quiero ser tu amigo, quiero custodiar tus sueños y visiones, envolver tus piernas con estos aros de terciopelo y atar tus manos a mis motores, juntos podemos salir de esta trampa, correremos hasta reventar, nena, nunca volveremos atrás, caminarás conmigo sobre el alambre porque nena, sólo soy un asustado y solitario jinete pero tengo que descubrir qué se siente, quiero saber si el amor es salvaje, chica, quiero saber si el amor es auténtico. Más allá del palacio zánganos con motor Hemi gritan por el bulevar, las chicas se peinan con los retrovisores y los chicos intentan parecer muy duros, el parque de atracciones se eleva llamativo e inhóspito. Los chicos se apiñan en la playa bajo la bruma en un beso eterno. La autopista está atascada de héroes rotos en su última oportunidad de conducir, todo el mundo está a la fuga esta noche, pero no queda ningún sitio para esconderse, juntos, Wendy, viviremos con la tristeza, te querré con toda la locura de mi alma, algún día, chica, no sé cuándo, conseguiremos llegar a ese lugar, al que realmente queremos ir, y caminaremos bajo el sol pero hasta entonces, los vagabundos como nosotros, nena, hemos nacido para correr.)



(lletra: traduzcocanciones.blogspot.com.es)

12.8.13

Prófugo del silencio


Tú condena en mis brazos marchitaba en mi pecho, no busques razones... ya ves, todo incierto. Borracho de sueños, y triste bufón, que recorta fracasos guardados calcando el momento para esta canción. Todavía jode el tiempo que no pasé contigo. Me paso la vida engañando al destino. Se tronchan las ramas de este corazón por más alto que grite mi voz no encuentra un sentido... Ya estuve mil noches en vela que se quedaron clavadas mientras deshojaban todas las flores que adornaban tus primaveras. No quiero más, tener que elegir siempre escapando de esta ruina... Volveré atrás a ver si puedo entender por qué has escogido esa salida. No tengo reflejo porque empiezo a comprender y viajo junto a la deriva... No quiero más, tener que elegir siempre escapando de esta ruina... Ya me he dado cuenta que todo es de cartón y que en el camino sobran detalles. Resbala un segundo la aguja de cualquier reloj de saberlo hubiera preferido empate.

A contraverso -  Alli donde nadie escucha





 (lletra: acontraverso.com)

11.8.13

Dins un avió de paper


Dins un avió de paper, que bé, Mar del nord, Amèrica més enllà, el Marroc, Kouribga, Rabat. Dins un vaixell de paper, que bé, El Congo no, Burundi més enllà ciclons a damunt des meus papers mapa-mundi. I adéu, adéu Lluna plena, sempre seràs (o no seràs) sa meva estrella. Dins un avió de paper, que bé, Mar del nord, Amèrica més enllà, Sud-àfrica també té ciutats de paper. Dins un vaixell de paper, que bé, El Congo no, Burundi més enllà le monde-physique i volant pilotes de rugbi.

Joan Miquel Oliver - Bombon Mallorquín



(lletra: viasona.cat)