28.2.14

Me fui


Me fui, pa echarte de menos, me fui, pa volver de nuevo, me fui, pa estar sola, me fui porque estaba tan cerca, casi tan cerca que no puedo ver lo que tengo cerca de mis ojos.  Mis manos, que ya no son manos y pienso en vano que un día vuelvan a darme la vida. Me estoy echando contra los ojos de otro muchacho que al menos cuando me mira me hace reírme un rato, porque los tuyos están tan lejos de mi que casi no puedo mirarlos. Mientras... ¿dónde estabas cuando te llamaba? ¿Dónde estabas cuando te llamaba? ¿Dónde estabas cuando mi voz se hacía tan pequeña que no salía y se ahogaba en una habitación o dentro de mí? ¿Dónde estabas cuando dormías a mi lado y yo no podía dormir? ¿Dónde estabas cuando te escuchaba palabras que no creías ni tu? Entre tanta mierda, dime, ¿dónde estabas tú? ¿Dónde estabas cuando te llamaba? ¿Dónde estabas cuando te llamaba? ¿Dónde estabas cuando te llamaba? ¿Dónde estabas cuando te llamaba? Por eso me fui pa echarte de menos, me fui, pa volver de nuevo, me fui pa estar sola, me fui, por eso me fui pa echarte de menos, me fui, pa volver de nuevo, me fui pa estar sola, me fui. ¿Dónde estabas cuando te llamaba? ¿Dónde estabas cuando te llamaba? ¿Dónde estabas cuando te llamaba? ¿Dónde estabas cuando te llamaba? Por eso me fui pa echarte de menos, me fui, pa volver de nuevo por eso me fui, pa estar sola, me fui, pa volver a hacerlo de nuevo otra vez.

Bebe – Y.

(lletra: música.com)

27.2.14

Mare de la ciència


Papallones mengen flors per dinar. Crec que avui no tinc ganes de cuinar, i el llom està congelat i no hi ha cap tros de pa.  Sona a les 10 i em llevo a les 12. Cada cinc minuts i no m'importa. El llit no em deixa aixecar, diu que em trobarà a faltar.  Ningú treballa però tenim molta feina. Espaguetis el plat per Excel-lència de nit. Hi ha un cabró d'ocell que no para de cantar.  Farem un "criadero" de cuques de llum el dia que no puguem pagar l'electricitat  Que si energies i energies renovables. Llibres interessants amb coses dispensables. Avui, impossible d'estudiar... Ja em crec que ho faré demà!  No sóc un tio que "rebossa" intel•ligència. La mare de la ciència sempre ha "set" la hortènsia Sempre ha "set", sempre ha "set" la hortènsia!  Solc emocionar-me quan tallo cebes, sé que tu també però no ho vols dir. Intentant fer l'hort ens partim l'esquena: el motocultor funciona de pena.  El camí es fa llarg si vas amb presses. Si et descuides "algo" pots plorar. Aquí hem descobert quant pesen les pedres i que hi ha bons camps per pasturar.  Poc a poc, poc a poc i poc a poc a poc, poc a poc a poc i poc a poc a poc, poc a poc a poc, poc a poc a poc, poc a poc a poc i  Quan estem sols solem fer coses rares, Aquesta n'és la mostra clara. Sempre els hi estaré agraït als meus pares. Sempre els hi estaré agraït als teus pares.

Oques grasses - Un dia no sé com


(lletra: viasona.cat)

26.2.14

Entre dos aguas


Paco de Lucia – Entre dos aguas

25.2.14

I si demà no tornarà


La por em desvetla a les nits sense dormir i sent el vell revòlver que descansa sobre el pit, en aquest bosc humit els silenci és l'enemic a trenc d'alba partim seguint les llums del matí.  Travessem l'aurora entre els cingles del massís, en aquestes muntanyes sobreviure és resistir, hem canviat mil cops de nom però tots sabem qui som, guerrillers supervivents, combatents de l'últim front.  Unes flames roges cremem el nostre horitzó, la casa on dormirem és un esquelet de foc, han matat el masover, ens solia refugiar, anit em va somriure quan ens vam acomiadar.  La lluna ens recorda que som com estels errants, ombres d'una guerra perduda en sendes de fang, i quan la foscor em venç acaricie en soledat, un record en blanc i negre el motiu del meu combat.  I si demà no tornara al lloc on et vaig deixar, vull que recordes que un dia joves com nosaltres vam marxar a lluitar, armats d'amor i coratge i un clavell roig amagat, combatrem fins l'últim dia sota bandera de la llibertat.  

Obrint Pas – Coratge


(lletra: viasona.cat)

24.2.14

Liluraren kontra


Lilularik ez! ez dago itzultzerik eguna atean dago haize hotza dakar ez da izango beste goizerik.  Tronpatzerik ez! bizitza ez da huskeria, edan ase arte beretik ez da aski izango galtzear zaudelarik.  Kontsolatzerik ez! denbora ez da luzea, ustelak lurpera bizitza da haundiena galtzea, litzake galtzea dena.
   
Mikel Laboa – Lau-Bost / Berri Txarrak - Txinaurriak (poema de Bertolt Brecht)

(No os dejéis seducir:  no hay retorno alguno.  El día está a las puertas,  hay ya viento nocturno:  no vendrá otra mañana.   No os dejéis engañar  con que la vida es poco.  Bebedla a grandes tragos  porque no os bastará  cuando hayáis de perderla.  No os dejéis consolar.  Vuestro tiempo no es mucho.  El lodo, a los podridos.   La vida es lo más grande:  perderla es perder todo.)



(lletra: musikazblai.com)

23.2.14

Rata de dos patas


Rata inmunda, animal rastrero, escoria de la vida, adefesio mal hecho. Infrahumano, espectro del infierno, maldita sabandija cuánto daño me has hecho. Alimaña, culebra ponzoñosa, deshecho de la vida, te odio y te desprecio. Rata de dos patas, te estoy hablando a ti porque un bicho rastrero, aún siendo el más maldito, comparado contigo se queda muy chiquito. Maldita sanguijuela, maldita cucaracha, que infectas donde picas, que hieres y que matas. Alimaña, culebra ponzoñosa, deshecho de la vida, te odio y te desprecio. Rata de dos patas, te estoy hablando a ti porque un bicho rastrero, aún siendo el más maldito, comparado contigo se queda muy chiquito. ¿Me estás oyendo, inútil? Hiena del infierno ¡Cuánto te odio y te desprecio! Maldita sanguijuela, maldita cucaracha que infectas donde picas  que hieres y que matas. Alimaña, culebra ponzoñosa, deshecho de la vida, te odio y te desprecio. Rata de dos patas, te estoy hablando a ti porque un bicho rastrero, aun siendo el más maldito, comparado contigo se queda muy chiquito.

Paquita la del Barrio - Taco placero


(lletra: vidaderrata.blogspot.com.es)

22.2.14

Perestroika


Les notícies  diuen que ha arribat  de molt lluny aquest matí  el setembre sense pietat.  Cau la pluja que mullarà  les paraules que t'escric  i fondrà la neu del teu país.  Mentre jo t'escric cartes d'amor.  Avui t'escriuré cartes d'amor.  Mentrestant en la distància  hi ha qui vol canviar-ho tot  diuen que en la Rússia blanca  ens preparen un nou món.  Jo omplo pàgines en blanc, en blanc  pàgines en blanc amb el teu nom.  Potser un dia la teva veu  arribi de l'infinit  i sigui el vent del meu país  mentre jo t'escric cartes d'amor,  avui t'escriuré cartes d'amor.

Sau – Quina nit


(lletra: viasona.cat)

21.2.14

Pobre muchacha


Pobre muchacha hermosa apresurada, que deprisa vienes hacia mí al cruzar la calle, y te pasas por mi lado sin saber que yo, que yo soy la razón de tu existencia. Tú ni siquiera me ves, yo te sonrío. Y admiro tus cabellos, y tus piernas, y tu culo. Tú estás tan buena, yo te haría tan dichosa pero tú ...  tú te lo pierdes con tu prisa.  Tu estás tan buena, yo te haría tan dichosa pero tú ... tú te lo pierdes con tu prisa. Pobre muchacha hermosa apresurada. Pobre muchacha hermosa apresurada.

Albert Plà – Supone Fonollosa


(lletra: música.com)

20.2.14

Sols el poble salva el poble


Comissaries enfangades clavegueres del poder jutges per la corrupció falsocràcia del Govern I els polítics del moment diuen que tot està bé silenciant la dissidència fils de ferro George Orwell.  Militars imperialistes ens imposen la veritat presons són els arguments dels funcionaris de l´Estat ETT´s explotadores patronal neoliberal sindicats que estan pactant és la llei del capital.  Y una vez más, y una vez más, y una vez más, sólo el pueblo salva el pueblo, sólo el pueblo salva el pueblo, sólo el pueblo salva el pueblo, sólo el pueblo salva el pueblo,  herriak bakarrik salba dezake herria salba dezake herria salba dezake herria herriak bakarrik salba dezake herria herriak bakarrik salba dezake herria.

Kop – Nostrat (amb Berri txarrak)

(lletra: viasona.cat)

19.2.14

Creo que me estoy curando


Creo, que me estoy curando  que pase largas noches en vilo  recordándote, olvidando.  creo, que llegado el momento  no hay tiempo para lamentos  y basta de tormentos.  Mal que por bien no viene,  no te conviene, no te conviene!   Poco a poco, ya voy dando  con la formula secreta de querer y no tener  y aun que perdí la razón y que perdí la noción,  al final recobre parte de ilusión  Temo que no se volver, que estoy curado,  Y que pase largas noches en vilo,  recordándote, olvidándote.  En tierra de nadie, (la tierra nunca fue de nadie),  me pareció que lo mas fácil, era continuar amándote,  amándote, queriéndote, mimándote, tomándote,  suplicándote y así me fui y así me fue,  no quiero volver, ni se volver.  Temo que no se volver, temo que no se volver,  El camino que elegí, no sabe volver.   El camino que elegí,  ni yo sabemos volver,  ella no sabe venir, yo no se ir  y de lejos no veo,ni siento, ni leo  cuando me atormento, me nublo, me mareo.  Cansado en la carretera,  todo esta perdido o todo esta ganado,  según como lo miras no tiene salida,  Atrapado por mis principios, que no tienen fin.  Esta vez me entrene (esta vez yo me entregué)  y me equivoque otra vez y lo volvería a hacer  Me equivoque una y otra vezmientras tanto sigo luchando  y el mundo se esta matando  y yo dudando, si volveré o no volveré  Si volveré o no volveré, con la luz de madrugada  Si volveré o no volveré el camino que elegí, no sabré volver.   Ella no sabe volver, yo no se ir  Ella no sabe volver, yo no se ir  Ella no sabe volver, yo no se ir, ¡que le vamos ha hacer! Pues ná!!!

Tremendamente – Abre tu mente…

(lletra:  tremendamente.com)