D'esquena al mar i a la muntanya. Completament al marge de l'activitat industrial. Sota una col canta el poeta Des d'una àrea de servei, la meva terra es com un pàrrec grapejat. Un païs vençut pel davant i pel darrere, d'atrotinada dignitat. Adéu turons amics, adéu rieres, boscos d'alzines i de roures i fagedes.Muntanyes del meu cor, adéu estrelles; adéu al mar, pur de cristalls i de turqueses. Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant. Sona una guitarra i el solet no vol sortir, a veure la terra promesa quan fa el seu darrer suspir.Hola pudors d'inferns, brutes i epgectes. Tenim els escorxats amb to de sang i merda. Adéu olors d'abans, fent trepadella, D'espígol dolç i farigola l'escudella. Adéu amor bonica, la millor amiga; adéu rateta que escombrava l'escaleta. I allà sota una col canta el poeta. Homes i dones del cap dret, adéu per sempre.
Quimi Portet – Viatge a Montserrat
No hay comentarios:
Publicar un comentario