Les nostres preguntes són incendis Que les vostres respostes no saben apagar. I encara feu cara de sorpresa quan un cor inflamable desborda el seu batec? No coneixeu el foc que crema com un cor al cos! Les nostres preguntes són la ràbia Que les vostres respostes no saben esquivar.Veureu com un dia serà cendra tot el que sobre cendra volguéreu construir. No coneixeu el foc que crema com un far al port!Les nostres preguntes són la gana. Que les vostres respostes no saben satisfer. Encara ens n’oferiu les molles, i com deia l’Ovidi, “volem el pa sencer” No coneixeu la fam acumulada que tenim! Les nostres preguntes són revoltes Que les vostres respostes no saben ofegar. Sabem que heu escrit sobre les brases capítols d’ignomínia que no oblidarem mai. No coneixeu l’abast de la memòria que tenim! Les nostres preguntes són la força Que les vostres respostes no saben aturar. Veureu els senyals trencant fronteres, els murs i les barreres que vàreu construir. No coneixeu el sud que crema per guiar el nord!
Feliu ventura – Música i lletra
No hay comentarios:
Publicar un comentario