Vist que la terra
és plana, que hi ha mugrons que no són rodons, que les escales només pugen i que
els llençols només s'abaixen, encara que també s'enganxen. Cal fer front a la
conjuntura anant a missa o a costura, que tot això s'està perdent. Igual que la
democràcia que s'ha quedat sense clients. És curiós sentir com enredem el camí.
Vull una nana per dormir que curi els mals sota el llit. Sempre han dit que els
nens petits s'estranyen de veure's els dits. I després quan ens fem grans necessitem
fer estranyes les mans. Déu n'hi do quin embolic. Quan el que ens queda és un
pessic d'aquell brètol inconscient que érem abans de ser decents. Cosa tampoc
del tot dolenta. si ens salvéssim de la renta. I és que el boig és qui veurà,
un món nou i de veritat. És curiós sentir com enredem el camí. Vull una nana
per dormir que curi els mals sota el llit.
Gertrudis –
Tripolar
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario