Tots a les
rambles! Tancs encallats a Diagonal! Foc a el Eixample! Ens farem forts dins el
Raval! Montjuïc dispara! Bombardejats per cel i mar! Hem conec el terreny i no
tinc por. Ens subvencionen si afavoreixen el consum però ens ignoren si ho fem
tot sols ens tenen por. Buscant la glòria mai es fan càrrec del fracàs. Que tot
canviï perquè sempre tot segueixi igual. A les cantonades del raval sempre es
combat a vida o mort, on es ven la vida també lluitem, carrers estrets ens fan
més forts. Digues-me qui seu darrera els balcons quan s'ha declarat la guerra. Qui
viu sempre en l'alçada del costat on toca el sol amb la pudor de peix podrit al
cove. Ells que no sabran mai el que és guardar fusta en el moll. No esperis cap
ordre tu saps que has de fer, calibra les forces, estudiat bé el terreny, tu
saps el que has de fer. Amb sous de merda sempre ens trobem amb els paranys. I
creix 'la Caixa'
amb la por dels hipotecats, amb pont aeri fan els seus pactes a Madrid, marcant
l'agenda que tots els catalans em de seguir. Som en el extrem d’un gronxador,
el pes de molts eleva als pocs.
Eina - L'art de
la guerra
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario