És veritat que el
sol s'ofega i també és cert que tu no ets jo. Mira les aus, volen amb presses,
l'horitzó és vermell i fosc. Mira el rellotge que discret es mou igual que es
fon el teu cigar, tira't enrera i imagina com passa el temps pel teu costat.
Observa l'aire, no es pot veure, tampoc sentir el soroll del gat, per què la
terra dóna voltes i l'home es pot suggestionar? Jo vull respondre't les preguntes
però no em senyalis, que em vegi tothom, els teus dubte mai seran per mi un
pati on respiri el món. És el què hi ha
!!! És que tu pots encendre l'aigua i aixecar morts de terra? O és que pots,
viure en pau sempre que vulguis i parlar sense saber el que dius, diferenciar
entre el bé i el mal, obrir una porta sense clau, comunicar-te amb un insecte o
un peix, llegir un llibre tot en blanc? És que és la droga un ésser bell? O és
que la música està viva? Tu veus que el món s'està acabant, però no hi pots fer
res i segueixes caminant. Per què existeix l'enveja i l'orgull? No és igual
l'un que l'altre? saps que l'home té el seu propi instint, té la ràbia que li
surt de dins. No vull pensar! En el què fan ni en el què deixen de fer. Serà
millor que oblidis el sistema i viu com ho tinguis tu pel davant. Recorda la
ignorància de l'estrany, no pensis perquè això i perquè jo, crida quan vulguis
i canta quan creguis que pots cantar.
Lax'n'Busto - Vas
de punt... o què!!!
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario