Les mil i una rumbes

Les mil i una rumbes es van cantar en una nit per deu gitanos i cent fogueres amagades sota el coixí del teu llit, hamaca gran del teu ventre i el teu pit. S'escrigueren les mil i una lletres amb els dits, del petit al gran, dels peus a les mans. L'univers lluent d'encenalls, en els mil i un amagatalls, matant els galls, tallant mals planys. Les mil i una rumbes es van cantar en aquell bany, tot era aigua al ball i no es va perdre detall. En una nit, en un sol plany, dins el groove del teu delit. I qui les va sentir cantar, roses i espines crema. Lereilele... La foguera encesa.  Lereilele... en la nit sencera.

La Troba Kung –fú