Temps

Ja no queda temps per parlar, ni sentir, ni caminar com havíem fet abans. Ja no eres capaç de comptar els dies que passen perquè són tots iguals. Ja no queda temps per parlar ni sentir, ni caminar com havíem fet abans. Fuges de la teva realitat i el cap de setmana... Ha arribat un nou dia, aixecat de seguida, pren-te alguna cosa que comença la partida. No hi ha altra eixida, no hi ha altra eixida, un munt de paràsits xuplant tots a la ferida. Volies cotxe, tu volies casa, volies una família i tornar-te carabassa. Plores i plores, treballes dotze hores, fas la vida al sofà i ni te n'adones del que ignores. Temps, i et falta temps per gaudir de la teua gent, per tenir tots les mans al vent. És el temps, ens falta temps per parlar del nostre present i futur... Tot està nugat, tot està ben nugat, les cartes estan marcades, però seguim jugant. Tot està nugat, tot està ben nugat, tu no te'n adones fins que nades dins del fang. Tot està nugat, tot està nugat, les teves memòries ja les ha escrit un banc. Tot està nugat, tot està ben nugat, et trencaràs l'esquena per l'estat del benestar.

Aspencat – Obri la llauna